PROVES MÈDIQUES

La mamografia continua sent avui dia la prova per excel·lència en el diagnòstic mamari en la majoria dels casos. És una tècnica radiològica que utilitza raigs X per a la detecció d’imatges.

El desenvolupament en els últims anys de detectors digitals de la radiació ha permès obtenir un escombratge complet de la mama i una millora significativa de la qualitat de la imatge.

En la mamografia digital l’ús de píxels de mínima grandària permet efectuar ampliacions prou diagnòstiques com per a poder detectar tumors de menys de 3mm.

Una ecografia abdominal és un examen imagenològic. S’utilitza per a examinar òrgans interns en l’abdomen, com el fetge, la vesícula biliar, la melsa, el pàncrees i els ronyons. Els vasos sanguinis que van a alguns d’aquests òrgans també es poden examinar amb ultrasò.

L’ecografia múscul esquelètica és una tècnica en constant avanç i desenvolupament cada vegada més important dins la pràctica clínica del fisioterapeuta, tant en el diagnòstic de fisioteràpia com en el posterior tractament.

És una eina dinàmica, molt eficaç, que els fisioterapeutes de Policlinic Lloret utilitzen dins de l’examen físic del pacient permetent-los, en temps real i de forma comparativa, avaluar de forma objectiva el teixit lesionat, amb això programar adequadament el programa de Fisioteràpia i, al mateix temps, valorar en les successives sessions l’evolució amb el tractament de fisioteràpia rebut.

L’Ecografia és una tècnica diagnòstica que empra l’ultrasò per a definir els òrgans del cos humà. S’utilitza un aparell (ecògraf) capaç d’emetre ultrasons, unes ones de freqüència fora de l’espectre que és capaç de captar l’oïda humana. Aquestes ones penetren en el cos fins que “reboten” en determinades estructures. Segons la seva arquitectura, els diferents elements estructurals de l’òrgan (gots, teixits, etc.), li proporcionen unes propietats acústiques en virtut de les quals l’ecografia genera unes imatges que representen a l’òrgan.

L’ecografia tridimensional (3D), com el seu nom indica, és una representació en les tres dimensions de l’espai de les imatges obtingudes mitjançant l’ecografia bidimensional convencional

L’ecografia 4D és una tècnica que permet la visualització del fetus en tres dimensions i en temps real, és a dir poder observar el fetus en moviment.

Amb aquestes tècniques i sempre que les condicions de l’exploració siguin adequades, podem visualitzar el fetus movent-se, tal com si estiguéssim a l’interior de l’úter matern. Les imatges poden presentar una gran qualitat i realisme, havent-se demostrat que aquesta exploració pot incrementar el vincle afectiu dels pares amb el futur fill.

La ecocardiografía, també coneguda com a ultrasò cardíac o ecocardiograma, és una tecnologia sanitària que usa tècniques estàndard d’ultrasò (ecografia) per a produir imatges en llesques de dues dimensions del cor. A més, els últims sistemes d’ultrasò ara empren imatges en temps real en 3D. Des dels seus inicis, s’han anat millorant les tècniques d’imatge; les maneres A i B (unidimensionals) es van perfeccionar a la manera M. Aquest, encara usat amb freqüència, representa en la pantalla un únic fes de la manera 2D i s’usa de manera complementària a aquest, permetent explorar estructures concretes amb major precisió.

Actualment, la manera més utilitzada és el 2D que ens permet obtenir imatges en temps real i en dues dimensions (talls plans del cor, en diferents eixos). A més, es pot complementar amb altres tècniques com el Doppler tissular o contrastos. Recentment, s’està estenent l’ús de la ecocardiografía en 3D.

Mètode de diagnòstic no invasiu que utilitza l’ultrasò per a avaluar l’estructura i funció del cor, de les seves vàlvules i dels vasos sanguinis del nen en qualsevol de les seves etapes.

En la majoria dels nens, se sol·licita per a descartar un problema cardíac d’origen congènit.

Aquest tipus d’estudi el pot sol·licitar el Pediatre o el Cardiòleg-Pediatre quan escolta un bufo durant l’examen del nen. Algunes vegades se sol·licita aquest estudi quan el nen es queixa de dolor toràcic, falta d’aire, fatiga fàcil, quan ha presentat perduda de l’estat de consciència o canvi en la coloració de la pell.

També es pot indicar en aquells nens en els quals es pretén conèixer el funcionament del cor abans o després de rebre cert tipus de medicaments.

És un examen paraclínico que determina alteracions en vies aèries superiors i inferiors i és de gran importància per al diagnòstic primerenc de malalties d’aquest sistema, així com per al seu seguiment i control.

En l’àrea laboral la Espirometría és de summa importància pel fet que permet determinar si els factors de risc als quals es troben exposats els treballadors en el seu lloc de treball, poden estar deteriorant la funció pulmonar; informació necessària per a prendre mesures de prevenció i protecció respiratòria depenent del càrrec, el factor de risc i la font al qual estan exposats.

Realitzem la espirometría baix protocol NIOSH, comptem amb espirometro d’última tecnologia reportant corbes flux-volum.

Policlinic Lloret disposa d’un servei d’anàlisis clíniques en associació amb multitud de prestigiosos laboratoris.
Amb l’objectiu d’aportar informació que permet als especialistes establir un diagnòstic, fer un seguiment o actuar per a prevenir una malaltia, aquesta unitat del Servei de Diagnòstics està preparada amb tecnologies d’última generació mitjançant l’adquisició d’equips analítics automàtics i la implementació dels últims models de softwares de gestió per a unificar i estandarditzar processos.

Així mateix, el laboratori compleix amb els estàndards de qualitat internacionals, aconseguint la màxima fiabilitat i exactitud en els resultats.

Un examen d’audiometria avalua la capacitat d’un per a escoltar sons. Els sons varien d’acord amb el volum o força (intensitat) i amb la velocitat de vibració de les ones sonores (to).

L’audició es produeix quan les ones sonores estimulen els nervis de l’oïda interna. Finalment, el so viatja al llarg de les rutes nervioses fins al cervell.

Les ones sonores poden viatjar fins a l’oïda interna a través del conducte auditiu extern, el timpà i els ossos de l’oïda mitjana (conducció de l’aire) o a través dels ossos que es troben al voltant i darrere de l’oïda (conducció òssia).

Es tracta d’una tècnica no invasiva i molt efectiva que ofereix un registre global de l’activitat elèctrica del cor, durant un període de temps determinat, normalment 24 hores, revelant qualsevol trastorn que pugui presentar-se. D’aquesta forma les dades recollides possibiliten la lectura contínua del ritme, la freqüència i les característiques elèctriques del cor i la seva posterior avaluació diagnòstica.

PER A QUÈ SERVEIX?

L’Holter és una instrument capaç de detectar arítmies, alteracions morfològiques del cor, així com trastorns derivats de malalties coronàries o cardiopaties isquèmiques, per això se sol prescriure quan el pacient sofreix dolor toràcic, palpitacions o marejos i fins i tot per a controlar els efectes d’una medicació determinada que ocorren després d’haver-li administrat al pacient una determinada medicació.

Prova diagnòstica que permet el registre de les xifres de tensió arterial de forma contínua durant un determinat període de temps preestablert. El registre es realitza mitjançant l’ús d’aparell conegut com holter de tensió format per un esfingomanòmetre portàtil (aparell que mesura les xifres de tensió arterial) connectat a un gravador en el qual queden registrats les dades obtingudes per a la seva anàlisi posterior.

COM ES REALITZA L’ESTUDI

El maniguet, igual que els de mesura habitual, es col·loca al braç no dominant del pacient. Els cables es camuflen sota la roba i es connecten a l’equip registrador, d’uns 12 x 10 cm (com un radiocassette) que s’enganxa en el cinturó. Funciona amb piles que li donen autonomia per a 200 lectures aproximadament. A les 24 o 48 hores es retira l’equip i amb ajuda d’un ordinador s’efectua la lectura i interpretació de

L’ergometria, també dita prova d’esforç, és la prova diagnòstica que consisteix a realitzar un registre de l’electrocardiograma durant un esforç controlat.